No hi havia millor manera de començar aquest nou
any que amb una clàssica i emocionant volta per la Serra del Montsant, dirigida
per en Benet. Aquest cop, 27 membres del nostre club no vam tenir gaire
problema en seguir la dinàmica a la que ja estem acostumats, tot disfrutant de
la riquesa vegetal i paisatgística del Montsant.
Vam sortir d'hora des de la Morera pel
grau de Salfores fins al Racó de Missa, amb unes vistes espectaculars dels
abismes d'aquesta cara sud de la serra. Tot fent una petita parada per
contemplar el paisatge sobre la Cartoixa d'Escaladei, vam aprofitar per fer un
mos. Amb l’entrepà encara a la boca, vam tenir la fortuna de contemplar d’aprop
el plàcid vol d'una àguila; au de rapinya que juntament amb el falcó i el duc
formen part de la fauna d'aquell paratge.
Vam seguir muntanya amunt per la serra
Major fent ús en alguns trams dels nostres peus i mans. No vam tardar gaire en
arribar al Clot del Cirer, verda planura que sorprèn agradablement a la vista i
marca un fort contrast amb les terres més aviat àrides d’on venim.
Tant d’ensinismament no va ser
suficient per evitar que alguns intrèpids aprofitessin per posar els peus en
remull. Cal remarcar que l’aigua que brolla des dels indrets més secrets
d’aquestes grans roques era completament glaçada.
Ben fresquets, vam continuar amunt fins
arribar al Pi del Cugat, per coronar a continuació el Piló de Senyalets, segona
cota més alta de la Serra del Montsant.
Posant especial ènfasi al tram pedregós
i més aviat relliscós – i la que escriu aquestes paraules en pot donar fe – vam
començar el descens pel grau de la Grallera, sota l’atenta mirada de les
capritxoses formes rocoses del rei i la reina que des d’amunt ens anaven
contemplant. A través d’aquest antic camí ramader, vam fer cap un cop més a la
Morera, punt de sortida, on vam aprofitar per prendre la típica cerveseta de fi
de trajecte.
Amb l'encant i la il·lusió de sempre,
fins a la propera !!
Esther Cruz
|