Una tradició que posa el punt final a les festes i començament del any nou és la Ruta Circular per Montserrat. Montserrat és un massís rocós que està considerat com la muntanya més important i significativa de Catalunya, situada entre les comarques de l'Anoia, del Baix Llobregat i del Bages. En aquest inderet es troba el Santuari i Monestir Benedictí de Montserrat, dedicat a la Mare de Déu de Montserrat. Se li dóna aquest nom a causa de la seva peculiar morfologia que sembla haver estat serrada amb una serra gegant. En les representacions heràldiques, Montserrat apareix com un grup de muntanyes d'or sobre camp de gules amb una serra d'or que la talla per sobre.
El recorregut proposat va ser una interessant
volta circular que ens va permetre conèixer una gran part del massís. Una ruta
d'uns 14km., amb un considerable desnivell, que va començar i va acabar al poble
de Collbató. Partim de l'església del poble per un camí rural entre arbredes
d'oliveres i pins. Era una passejada agradable que no cansava i que serviria
d'escalfament per començar la pujada que no trigaria a arribar. Bon ambient
muntanyenc, algun que altre ciclista i alguns corredors ens anaven creuant i
saludant al passar. Aquest tipus de Hola! o Bon dia! quan passsen concentrats i
a tota carrera, em causa una especial simpatia cap a aquestes bones pràctiques
de civisme i educació.
Comencem a pujar per senders més o menys
còmodes. La sensació d'anar veient anticipadament l'altura a la que teníem que
arribar era molt xula. A mesura que anàvem avançant podíem veure la
grandiositat de la muntanya amb aquestes formes tan capritxoses de la
naturalesa.
Com ja és habitual en aquesta sortida, el
nostre punt de referència era arribar a temps de cantar el "Birulai" junt
amb els nens de l'escolania. Vam pujar la muntanya sense pressa però sense
pausa i, a l'hora prevista, arribem al complex turístic del Monestir de Montserrat. Ja estàvem dins de la Basílica cantant.
Objectiu aconseguit!
Allà mateix, a la sortida, i entre
l'expectació d'alguns visitants que s'acostaven a llegir de prop la nostra
bandera, vam fer la nostra foto de grup. Ah !, són de Salou, deien ...!
Després de fer un passeig per davant de
les tradicionals parades artesanals que allà es col·loquen, i comprar unes
postres de mel i mató, arribem a un mirador amb unes vistes panoràmiques de la
zona que incloïen el tèrbol riu Llobregat.
Deixem el complex turístic i prenem el
camí cap a la Santa Cova que és el
lloc on, allà per l'any 880, es va trobar la imatge de la Mare de Déu, lloc
origen del seu culte i consagració com a patrona de Catalunya. Uns minuts de
recolliment i comencem el descens cap a Collbató passant per les Covas de Salnitre.
Novament un agradable recorregut per dins
del bosc mediterrani d'alzines i roures amb abundant vegetació, sobretot a les
zones ombrívoles on els arbustos com el boix i enfiladisses com l'arítjol,
planta medicinal com poques i que jo conec, poblen el subsòl. El camí va
discórrer amb relativa comoditat, seguint en tot moment el GR. Alguns trams
eren millors que d'altres, hi havia trossos en què l'abundància de pedres feia
una mica més dolorós caminar, però en general bastant suportable on l'únic que
va caldre fer va ser seguir avançant i gaudir del paisatge.
I així arribem a l'aparcament on teníem
els cotxes, donant per finalitzada l'excursió, no sense abans prendre la
coneguda cerveseta de final de trajecte. Tot i les agulletes dels bessons, que
encara em duren, va ser una experiència molt enriquidora en molt bona companyia
i per posar a prova la meva resistència física després de tanta disbauxa
festiva.
Em va encantar!
Esther Cruz