Aquest diumenge 22 de novembre, 33 entusiastes del nostre club, ens vam donar cita a les 8:30 a l'aparcament del Pont del Diable a Tarragona ciutat. El clima havia refrescat, així que, puntuals i ben abrigats ens endinsem en un bosc desconegut per a molts habitants de Tarragona però ben conegut per ciclistes i runners que ens van fer companyia a bona part del trajecte.
Passem per sota del Pont del Diable un dels aqüeductes més monumentals i ben conservats de l'època romana, que portava aigua del riu Francolí a l'antiga ciutat de Tàrraco i que és Patrimoni Mundial de la Unesco des de l'any 2000. Per dalt passaríem a la tornada.
El camí resultava agradable. A poc a poc ens anàvem acostant al Mas dels Arcs o Mas de l'Àngel, un parc amb elements romàntics que va ser el jardí dels germans Puig i Valls durant les seves estades a la finca. Aquest mas resta completament en ruïnes.
Seguim el camí que ens va portar a la Font del Garrot, lloc envoltat de vegetació i que pertany al Mas d'en Garrot. Un lloc llegendari i entranyable, ple de records i vivències per a molts tarragonins. Pensem que era l'entorn ideal per a la nostra foto de grup.
Arribem al nucli urbà dels Pallaresos on vam esmorzar amb la cura de sempre de no deixar rastre i on vam poder visitar la Casa Pairal Bofarull, un mas agrícola reformat entre l'any 1913 i 1933 per l'arquitecte modernista tarragoní, Josep Maria Jujol. La paraula que em ve al pensament després de visitar-la és: Privilegi.
Des d'allà vam reprendre el camí de tornada amb la il·lusió de travessar el Pont del Diable per dalt i gaudir, des d'aquesta posició, d'unes vistes excepcionals.
Ataquem el tram final amb records inesborrables en la nostra memòria i amb la ment posada en la cerveseta que ja ens quedava una mica més a prop.
Una llarga i càlida abraçada als nostres guies per fer-nos partícips d'aquesta experiència.
Esther Cruz