Darrera excursió de la temporada primavera / estiu, la sempre esperada i institucionalitzada Seminocturna a Siurana.
Siurana és un poblet que desprèn un alè màgic. Està penjat del més alt d'un cingle i és un dels últims enclavaments on van resistir els moros l'avanç cristià.
Comencem a caminar més tard del previst a causa de dos endarrerits que es van equivocar d'hora. Novament demanem disculpes des d'aquí.
Sortim per una pista ampla que va seguint tota la muntanya i ens permet veure les formes de pedra erosionada. Si miràvem cap avall, podíem veure el Pantà i el riu Siurana i si ho fèiem cap amunt vèiem el grau de la Trona, que es troba molt a prop del poble de Siurana, i per on havíem de passar.
Deixem la pista i comencem a pujar per un camí empinat ple d'esses ascendents que no ens donava respir, però sí unes precioses vistes. Ascensió que semblava un passeig per a uns, i un calvari per uns altres, amb prou feines es percebia brisa i la calor era sufocant per la humitat.
Arribem a la Trona, lloc únic per reposar forces i fer precioses fotos de tota la vall. D'allí, i després de travessar el poble de Siurana, ens dirigim a un lloc molt agraciat amb vistes al pantà i amb una mena de graons de roca on ens asseiem i esperem l'espectacle de la posta de sol. Mentrestant, vam sopar de motxilla compartida, entrepans, amanida de tomàquets, ametlles artesanes, xocolata, cafè, ... La posta de sol espectacular i molt clara, fotos, fotos i més fotos ...
El club ens obsequia amb coca i beguda fresca així que, entre càntics, acudits i molt riure ens vam disposar a esperar la sortida de la lluna que es va fer esperar de valent, crec que perquè poguéssim donar curs a les bromes i desinhibir-nos amb ajuda de la mistela i el cava. Ja és aquí la lluna ..., brindem per nosaltres, brindem pel club ..!
Per a mi, com sempre, va ser un plaer assistir-hi. Gràcies Jaume per guiar-nos en aquest esdeveniment ple de calor humà. Gràcies Beti per tan bona organització.
La baixada nocturna amb els frontals, la realitzem pel camí antic a Cornudella. Aquí, al contrari de la pujada, tot eren càntics, comentaris graciosos, rialles a dojo, en una paraula, bons moments compartits i il·luminats per les llums de Jaume i Ricardo que semblaven més aviat fars. En trenta minuts aproximadament estàvem de nou en els cotxes. Paraules de comiat i abraçades.
Algú va dir "si és bo viure, encara és millor somiar, i el millor de tot, despertar i caminar." Espero i desitjo que la màgia de la lluna d'aquesta nit i els seus poders especials ens acompanyin.
Ens veiem al setembre! Bon estiu a tothom!
Esther Cruz