Desperta un dia plujós.
No ens espanta, però sí que ens fa pensar en tot el que s’havia previst.
Les quatre gotes que cauen fa que el carrer es renti la cara, la calor que ja es fa sentir, es remulla una mica.
Tot és a punt, però les condicions recomanen canviar el paisatge. Mobilitzen als responsables de l’Ajuntament i s’aconsegueix canviar la muntanya per la platja, que és encara més nostra -si cap-, així que finalment ens acollirà “El Triangle” de cala crancs que serà el marc de la nostra festa, la festa del IV Aniversari del Club Excursionista Salouenc.
Així que ens posem en marxa. L’organització fa cap directament per anar preparant els estris que guarniran els nostre IV aniversari, la resta de companys comencen a caminar per les nostres platges fins arribar a destí.
Mentre tant al Triangle es prepara l’escenari amb gran il•lusió, la música, les taules, l’aperitiu, cadires, ...s’embasten els jocs que animaran la celebració, tot és a punt per quan arribin els caminadors.
El goig de la trobada recorda a les colles d’amics que fa temps que no es veuen, tot i que només fa dos o tres hores hem sortit plegats del mateix punt. Però així som al Club Excursionista Salouenc, gent amb entusiasme per compartir, per donar un cop de mà, per abraçar-se, per caminar,per ballar, i per riure.
Rebem al nostre sot president, en Benet, amb gran atenció i no li deixem posar ni “el peu a terra”. Crec que cap dona va aconseguir que ballés amb ella!!! Un altre cop serà!!
La resta del dia transcorre amb absoluta harmonia i bon ambient. Vàrem conèixer la nostra mascota i li vam posar nom. Ara en Pinxo, formarà part del nostre club! Vam tallar pernil i se’l vam menjar, l’aperitiu uhmmm! S’em fa la boca aigua en recordar-ho! La música que ens va portar en Siscu, ens va acompanyar tot el dia i la gresca i la cordialitat ens van fer costat en tot moment.
Per fi, l’hora de la pel•lícula –un dels més esperats- arriba. En Pere Castellví es corona amb les imatges que ballen al so de cançons ben nostres i ...sorpresa pel Jaume, el nostre President, que amb bon ritme ens mostra el que és capaç de fer, de ser, i de compartir...
Ben acabat, pastis i cava per celebrar el gran dia, vàrem trencar l’olla i vam veure el rom cremat... la resta, ball, ball i més ball...
Mica en mica, els caminadors van anar marxant, hora d’acomiadament que sempre s’allarga perquè dol acabar amb un gran dia. El Triangle poc a poc va tornar a recuperar la seva imatge serena. Tot a acabat... no, més aviat no! Tot segueix!!! I comencem a posar fil a l’agulla per preparar noves excursions, noves trobades...